Blog

This is the default subtitle

Què són les hores extraordinàries?

Què són les hores extraordinàries?

L´entrada en vigor de la normativa legal que obliga les empreses a dur a terme un rigorós registre horari de la prestació de serveis dels treballadors per compte d´altri té com a principal finalitat, entre d´altres, constatar les hores de treball diàries realitzades pels treballadors amb l´objectiu de controlar que no es facin hores extraordinàries, sense que les mateixes siguin compensades.

Definició

Es defineixen com a hores extraordinàries aquelles que es realitzen sobre la durada màxima de la jornada ordinària. Són, doncs, totes les hores que resulten de la prolongació del temps de treball fixat com a ordinari, diària o anualment, bé sigui per conveni, per contracte o, si no, per la normativa legal.

Característiques

La seva prestació és voluntària, llevat que aquesta s´hagi pactat en conveni col·lectiu o contracte individual de treball. Per tant, les hores extraordinàries són de voluntària acceptació i realització.

Si els treballadors accepten la realització de les hores extraordinàries, ja sigui en virtut de pacte col·lectiu o individual, aquestes hores deixen de ser voluntàries i passen a ser obligatòries a tots els efectes. En conseqüència, si el treballador es nega a prestar-les, això podria, si escau, justificar un possible acomiadament disciplinari.

La seva determinació depèn de la jornada ordinària establerta convencional o contractual. Així, s´han de considerar hores extraordinàries les que superin els límits diaris, setmanals o anuals per a la jornada ordinària establerts en conveni col·lectiu o en contracte de treball, si aquests són inferiors i més favorables per al treballador.

Límits i prohibicions

Hi ha determinats supòsits en els quals està prohibida la realització d´hores extraordinàries: es tracta de col·lectius que, a excepció de les hores dedicades a prevenir o reparar danys extraordinaris i urgents, no poden realitzar hores extraordinàries per venir així disposat per la llei. Aquests supòsits són els següents:

– Menors de divuit anys.

– Treballadors a temps parcial, excepte en els supòsits de prevenció o reparació de sinistres i altres danys extraordinaris i urgents.

– Treballadors nocturns, que no poden realitzar hores extraordinàries, excepte en supòsits d´ampliacions de jornada; quan resulti necessari per prevenir i reparar sinistres o altres danys extraordinaris i urgents; en el treball a torns, en cas d´irregularitats en el relleu dels torns per causes no imputables a l´empresa.

– Les persones amb discapacitat contractades en els centres especials d´ocupació.

La resta de treballadors poden fer hores extraordinàries però fins a un nombre màxim que no pot sobrepassar les vuitanta hores l´any.

S´estableix com a regla general, en absència de pacte sobre això, que les hores extraordinàries realitzades han de tenir compensació mitjançant descans dins dels quatre mesos següents a la seva realització. Aquesta compensació mitjançant descans ha de suposar la reducció efectiva de la jornada ordinària en altres períodes i no consistir tan sols en l´ampliació dels descansos com a conseqüència de la concentració d´aquesta jornada.

Aquestes hores extraordinàries compensades dins dels quatre mesos següents no entren en el còmput per al límit màxim de les vuitanta hores que legalment pot fer el treballador. Per contra, si la compensació s´efectua transcorreguts els quatre mesos, com hores extraordinàries no s´exclouen del còmput. En aquest sentit, cal subratllar que les vuitanta hores extraordinàries són igualment de distribució flexible anual, i no hi topalls diaris ni mensuals.

En qualsevol cas, el límit de les vuitanta hores anuals pot ser objecte de reducció per la negociació col·lectiva o el contracte de treball, però no hi possibilitat d´ampliació, per tractar-se d´un límit de dret necessari, el que determina la nul·litat de qualsevol pacte en aquest sentit. El límit màxim de vuitanta hores es redueix proporcionalment en els supòsits en què per la modalitat contractual la jornada anual sigui inferior a la legal o convencionalment establerta. Així, no és possible, per exemple, la realització de les vuitanta hores extraordinàries durant la vigència d´un contracte de durada determinada de sis mesos.