Blog

This is the default subtitle

Llum verda per a la Directiva Europea de Protecció de l´Denunciant.

Llum verda per a la Directiva Europea de Protecció de l´Denunciant.

La Unió Europea (UE) protegeix i als empleats que denunciïn pràctiques irregulars dins la seva pròpia empresa. Una nova normativa comunitària obligarà les companyies a incorporar canals de denúncia que garanteixin l´anonimat dels confidents. Exigirà, a més, que les empreses s´adeqüin a aquesta recent legislació europea seus processos d´investigació interna en matèria laboral i de compliment normatiu.

La Directiva (UE) 2019/1937 de Parlament Europeu i de Consell, de 23 d´octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions de el Dret de la Unió ha estat publicada el passat 26 de novembre al DOUE, amb l´objectiu de buscar nous canals eficients contra la delinqüència i la corrupció.

Com estableix el considerant (1) de la norma, les persones que treballen per a una organització pública o privada o estan en contacte amb ella en el context de les seves activitats laborals són sovint les primeres a tenir coneixement d´amenaces o perjudicis per a l´interès públic que sorgeixen en aquest context. A l´informar sobre infraccions de el Dret de la Unió que són perjudicials per a l´interès públic, aquestes persones actuen com a denunciants (en anglès col·loquialment whistleblowers) i per això tenen un paper clau a l´hora de descobrir i prevenir aquestes infraccions i de protegir el benestar de la societat. No obstant això, els denunciants potencials solen renunciar a informar sobre les seves preocupacions o sospites per por a represàlies. En aquest context, és cada vegada més gran el reconeixement, a escala tant de la Unió com internacional, de la importància de donar una protecció equilibrada i efectiva als denunciants.
Entre les novetats d´el text europeu, trobarem:

– S´aplicarà sobre determinades infraccions com, les relatives a contractació pública, mercats financers, seguretat sanitària i intimitat personal.

– L´obligació d´existència d´un canal intern de denúncies serà obligatori per a les entitats públiques, però també arribarà a les empreses privades amb 50 o més persones treballadores.

– Les línies de denúncia han d´acomplir requisits com: Garanties de confidencialitat i tramitació diligent; justificant de recepció; l´establiment d´uns terminis concrets i raonables; o.la designació de persones imparcials per tramitar les denúncies.

– Exhaurits els llits interns es procedirà a emprar els externs.

– S´atorga protecció a les persones que realitzin revelacions públiques sempre que la infracció pot suposar un perill per a l´interès públic, imminent o manifest, o hi hagi risc de represàlies o poques probabilitats que es solucioni la infracció si s´empren mitjans externs convencionals.

– S´estableix un catàleg de represàlies prohibides, que inclouen amenaces, acomiadaments, degradacions, discriminació, danys a la reputació, etc.

A qui afecta l´obligació d´establiment de canals de denúncia interna?

En virtut de l´article 8 de la norma, la necessitat d´un canal intern de denúncies i seguiment dels mateixos afectarà tant a el sector privat com públic, prèvia consulta als interlocutors socials i d´acord amb ells quan així ho estableixi el dret nacional.

Aquesta necessitat s´aplicarà:

1.- A les entitats jurídiques de el sector privat que tinguin 50 o més treballadors. Les entitats jurídiques de el sector privat que tinguin entre 50 i 249 treballadors podran compartir recursos per a la recepció de denúncies i tota investigació que s´hagi de dur a terme. Tot això s´entén sense perjudici de les obligacions imposades a aquestes entitats per la present Directiva de mantenir la confidencialitat, de donar resposta a l´denunciant, i de tractar la infracció denunciada.

2.- A totes les entitats jurídiques de el sector públic, incloses les entitats que siguin propietat o estiguin subjectes a l´control d´aquestes entitats. En aquest punt es fixa que els Estats membres podran eximir de l´obligació als municipis de menys de 10 000 habitants o amb menys de 50 treballadors, o altres entitats esmentades en el paràgraf primer d´aquest apartat amb menys de 50 treballadors, de la mateixa manera , els Estats membres podran preveure que diversos municipis puguin compartir els canals de denúncia interna o que aquests siguin gestionats per autoritats municipals conjuntes de conformitat amb el dret nacional, sempre que els canals de denúncia interna compartits estiguin diferenciats i siguin autònoms respecte dels corresponents canals de denúncia externa.

A qui es pretén protegir?

Per denunciant ha d´entendre una persona física que comunica o revela públicament informació sobre infraccions obtinguda en el context de les seves activitats laborals.

La nova Directiva s´aplicarà als denunciants que treballin en el sector privat o públic i que hagin obtingut informació sobre infraccions en un context laboral, incloent-hi, com a mínim, a:

a) les persones que tinguin la condició de treballadors en el sentit de l´article 45, apartat 1, de l´TFUE, inclosos els funcionaris;

b) les persones que tinguin la condició de treballadors no assalariats, en el sentit de l´article 49 de l´TFUE;

c) els accionistes i persones pertanyents a l´òrgan d´administració, direcció o supervisió d´una empresa, inclosos els membres no executius, així com els voluntaris i els treballadors en pràctiques que perceben o no una remuneració;

d) qualsevol persona que treballi sota la supervisió i la direcció de contractistes, subcontractistes i proveïdors.

Com veiem, i atenent a l´considerant (39), la protecció s´ha d´estendre també a altres categories de persones físiques que, sense ser «treballadors» (art. 45.1 TFUE), puguin tenir un paper clau a l´hora de denunciar infraccions de el Dret de la Unió i que puguin trobar-se en una situació de vulnerabilitat econòmica en el context de les seves activitats laborals. Per exemple, pel que fa a la seguretat dels productes, els proveïdors estan molt més a prop de la font d´informació sobre possibles pràctiques abusives i il·lícites de fabricació, importació o distribució de productes insegurs; i respecte de l´execució dels fons de la Unió, els consultors que presten els seus serveis es troben en una posició privilegiada per cridar l´atenció sobre les infraccions que presenciïn. Aquestes categories de persones, que inclouen els treballadors que presten serveis per compte propi, els professionals autònoms, els contractistes, subcontractistes i proveïdors, solen ser objecte de represàlies, que poden adoptar la forma, per exemple, de finalització anticipada o anul·lació d´un contracte de serveis, una llicència o un permís, de pèrdues de feina, d´ingressos, coaccions, intimidacions o assetjament, inclusió en llistes negres o boicot a empreses o dany a la seva reputació. Els accionistes i els que ocupen llocs directius també poden patir represàlies, per exemple, en termes financers o en forma d´intimidació o assetjament, inclusió en llistes negres o dany a la seva reputació. Ha de concedir-se també protecció a les persones la relació laboral hagi acabat i als aspirants a una feina oa persones que busquen prestar serveis en una organització que obtinguin informació sobre infraccions durant el procés de contractació o una altra fase de negociació precontractual i puguin patir represàlies, per exemple , en forma de referències de treball negatives, inclusió en llistes negres o boicot a la seva activitat empresarial.

Completant l´àmbit d´aplicació personal de la norma, el seu art. 4, amplien l´aplicació de norma als denunciants la relació laboral dels encara no hagi començat, en els casos en què la informació sobre infraccions hagi estat obtinguda durant el procés de selecció o de negociació precontractual.

Entrada en vigor

Els Estats membres posaran en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per a complir el que estableix la Directiva (UE) 2019/1937 com a molt tard el 17 de desembre de 2021.

No obstant això, per a les entitats jurídiques de el sector privat que tinguin de 50 a 249 treballadors, els Estats membres posaran en vigor, com a molt tard el 17 de desembre de 2023.