Blog

This is the default subtitle

La Llei de Secrets Empresarials entra en vigor.

La Llei de Secrets Empresarials entra en vigor.

Fins ara no existia a Espanya una llei específica que regulés els secrets empresarials, que es protegien a través de diferents normes disperses en el Codi penal o en la Llei de competència deslleial i, principalment, a través de clàusules contractuals.

La LSE té per objecte protegir els secrets empresarials, per a això defineix què s´ha d´entendre per tals, quan s´entén que la seva obtenció, utilització o revelació són il·lícites i quines són les accions per a la seva defensa.

Recopilem a continuació les novetats més rellevants que introdueix la LSE.

Què es considera ´secret empresarial´?

En l´article 1 es defineix Secret Empresarial com qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que reuneixi les següents condicions:

a) Ser secret, en el sentit que, en el seu conjunt o en la configuració i reunió precises dels seus components, no és generalment conegut per les persones pertanyents als cercles en què normalment s´utilitzi el tipus d´informació o coneixement en qüestió, ni fàcilment accessible per a elles;

b) tenir un valor empresarial, ja sigui real o potencial, precisament per ser secret, i

c) haver estat objecte de mesures raonables per part del seu titular per mantenir-lo en secret.

Quines actuacions es consideren il·lícites a l´empara de la LSE?

D´acord amb el disposa la Llei, constitueixen violació de secrets empresarials les següents actuacions:

– L´obtenció de secrets empresarials sense consentiment del seu titular quan es dugui a terme mitjançant l´accés, apropiació o còpia no autoritzades de documents, objectes, materials, substàncies, fitxers electrònics o altres suports, que continguin el secret empresarial oa partir dels quals es pugui deduir; i qualsevol altra actuació que, en les circumstàncies del cas, es consideri contrària a les pràctiques comercials lleials.

– La utilització o revelació d´un secret empresarial obtingut de forma il·lícita, o per haver incomplert un acord de confidencialitat o qualsevol altra obligació de no revelació del secret empresarial.

D´altra banda, la Llei també estableix determinats supòsits en què l´obtenció de la informació constitutiva d´un secret empresarial es considera lícita sempre que la mateixa s´obtingui per algun dels següents mitjans:

a) El descobriment o la creació independents;

b) L´observació, estudi, desmuntatge o assaig d´un producte o objecte que s´hagi posat a disposició del públic, sense que hi hagi obligació de confidencialitat;

c) L´exercici del dret dels treballadors i els representants dels treballadors a ser informats i consultats, de conformitat amb el Dret europeu o espanyol i les pràctiques vigents;

d) Qualsevol altra actuació que, segons les circumstàncies del cas, resulti d´acord amb les pràctiques comercials lleials.

Per a la defensa dels secrets empresarials la Llei estableix un ampli catàleg d´accions que els titulars dels secrets podran emprendre davant els infractors dels mateixos, com ara, de declaració, de cessació o prohibició, d´aprehensió de les mercaderies infractores, de remoció, d´atribució de les mercaderies infractores en propietat, d´indemnització de danys i perjudicis i de publicació de la sentència.

Finalment, per tal d´evitar que els titulars de secrets empresarials infringits no vagin a protegir els seus drets precisament per evitar una encara major difusió dels seus secrets, la Llei faculta els jutges que coneguin de plets relatius a violacions de secrets empresarials a adoptar mesures dirigides a protegir les informacions o documents que puguin constituir secrets empresarials i que formen part del procediment, com ara restringir el nombre de persones que puguin accedir a determinats documents, limitar el nombre d´assistents a les vistes o publicar versions no confidencials de les resolucions que es dictin.