Nou pla de mesures de suport a la liquiditat i la solvència d´autònoms i empreses.

S´ha publicat el RDL 34/20 de mesures urgents per donar suport a la liquiditat i la solvència d´empreses i treballadors autònoms. El Govern va prendre cartes en l´assumpte per tractar d´apuntalar la liquiditat i la solvència de les empreses espanyoles davant d´una segona onada de coronavirus. El nou paquet, entre altres coses, flexibilitza els crèdits avalats per l´Estat, amplia la moratòria concursal, blinda els sectors estratègics davant inversions foranes, incorpora noves ajudes i facilitats tributàries.

Actualment, hi ha dues línies de finançament de l´ICO que estan en vigor perquè, tant empreses com a professionals, puguin accedir-hi per solucionar els problemes econòmics i de liquiditat derivats de la crisi de l´Covid19: Una de 100.000 milions d´euros i una altra de 40.000 milions d´euros dirigida a sufragar inversions. Aquestes línies de finançament es podien sol·licitar fins al 31 de desembre de 2020, termini que ara ha estat ampliat per l´Executiu fins al 30 de juny de 2021.

Així mateix, el termini per a la devolució d´aquests crèdits ICO passa dels tres anys actuals fins a vuit anys amb l´ampliació també de el període de carència de dotze mesos fins-quatre mesos.

A més, l´Executiu ha assenyalat que les entitats bancàries, que hauran de respondre a les sol·licituds d´ampliació en un termini màxim de 30 dies, no podran augmentar de forma injustificada el tipus d´interès ni exigir la contractació de productes vinculats.

Finalment, amb l´objectiu de reduir els terminis de concessió d´aquests crèdits, es facultarà l´ICO perquè sol·licitar informació de clients que estan rebent finançament avalat per consultar quines posicions tenen en altres bancs. També es preveu una rebaixa de l´50% en els aranzels notarials i registrals a l´registrar les operacions d´ampliació i s´autoritza a l´ICO a dirigir-se directament a la Central d´Informació de Riscos del Banc d´Espanya (CIRBE) per agilitzar la comprovació dels impagats que li comuniquin les entitats financeres.

Requisits per a sol·licitar ampliació de carència o amortització de l´ICO

Únicament es podran veure beneficiats de l´ampliació tant dels períodes de carència, com dels d´amortització d´aquests crèdits, aquells que compleixin amb els requisits inicials per a la concessió d´un crèdit ICO. Tenir domicili social a Espanya, que s´hagin vist afectats pels efectes econòmics de l´COVID-19 i compleixin les següents condicions:

– No poden figurar en situació de morositat en la consulta als fitxers de la Central d´Informació de Riscos del Banc d´Espanya (CIRBE) a 31 de desembre de el 2019.

– No poden estar subjectes a un procediment concursal a data de 17 de març de 2020, bé per haver presentat sol·licitud de declaració de concurs, o per donar-se les circumstàncies a què es refereix l´article 2.4 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, perquè el concurs sigui sol·licitat pels seus creditors.

– Per demostrar que la caiguda d´ingressos és deguda als estralls econòmics ocasionats per la pandèmia de l´Covid-19, han d´acreditar que a 2019.12.31 no es trobaven en situació de crisi, d´acord amb els criteris establerts en l´article 2 (18 ) de el Reglament de la Comissió Nº 651/2018, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d´ajuts compatibles amb el mercat interior.

– D´altra banda, és obligatori que els préstecs i operacions hagin estat formalitzats o renovats a partir de el 18 de març de 2020, i el finançament avalada no es podrà aplicar a la cancel·lació o amortització anticipada de deutes preexistents.

A més, la normativa obliga que les entitats bancàries no facin increments injustificats en els tipus d´interès, ni s´exigeixi la contractació d´un producte vinculat.

Blindatge a la inversió estrangera

Una altra de les mesures de el pla aprovat és l´extensió fins al 30 de juny de l´blindatge davant inversions estrangeres que opera sobre sectors estratègics. Així, fins llavors, adquirir més del 10% d´una cotitzada espanyola, o de no cotitzades quan l´operació superi els 500 milions, haurà de comptar amb el vistiplau de Govern espanyol.

En paral·lel, a través de la Companyia Espanyola d´Assegurances de Crèdit a l´Exportació (CESCE), Economia ha creat una línia extraordinària de cobertura de circulant per 1.000 milions, ha ampliat en 100 la línia d´avals per a pimes i no cotitzades, i ha creat una altra de cobertura per cotitzades per 1.000 milions, fins a desembre de 2021.

Moratòria concursal

Una altra de les potes d´actuació de el pla és l´extensió de el 30 d´octubre de 2020 fins el 14 de març de 2021 a la suspensió dels procediments concursals voluntaris o necessaris, en la petició que facin deutors i creditors, respectivament, i en la seva admissió per part de jutge.

En paral·lel, la norma també s´amplia l´abast temporal de les mesures d´inadmissió a tràmit pel jutge de les sol·licituds d´incompliment de conveni que presentin els creditors i de les sol·licituds d´incompliment d´acord de refinançament.

Finalment, la norma també eleva de 500 a 1.000 milions el llindar de cotització a partir de el qual és obligatori passar de l´antic Mecanisme alternatiu borsari (MAB) a el mercat continu, per tal d´evitar que les majors exigències d´informació que imposa aquest últim parquet acabi per desincentivar a les empreses a seguir creixent.

Aprovat el Projecte de Llei que limitarà els pagaments en efectiu a 1.000 euros.

El Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal que iniciarà ara el seu tràmit parlamentari. El projecte de llei conté canvis en diverses normes i figures tributàries, tant per incorporar el Dret comunitari a l´ordenament intern com per implantar mesures que reforcin la lluita contra l´elusió fiscal complexa i l´economia submergida.

Enduriment de la limitació dels pagaments en efectiu

El projecte de Llei modifica la limitació de l´pagament en efectiu per a determinades operacions econòmiques que passarà de 2.500 a 1.000 euros, en el supòsit d´operacions entre empresaris.

La utilització de mitjans de pagament en efectiu facilita els comportaments defraudatoris i, és per això, que es disminueix el límit general d´aquest tipus de pagaments. No obstant això, per minimitzar els efectes en petites economies domèstiques es manté el límit de 2.500 euros per als pagaments realitzats per particulars.

Al seu torn, es disminueix el límit de pagament en efectiu de 15.000 a 10.000 euros en el cas de particulars amb domicili fiscal fora d´Espanya. Amb això, es persegueix restringir aquestes operacions que, a l´ésser en efectiu, són més difícilment rastrejables i poden facilitar, per tant, el frau.

Prohibició d´amnisties fiscals

Una altra mesura que es contempla és la prohibició per llei d´amnisties fiscals, que afectarà grans fortunes i patrimonis. Es considera pertinent reconèixer de forma expressa la prohibició de qualsevol mecanisme extraordinari de regularització fiscal que impliqui la disminució de la quantia del deute tributari. S´impedeix així que hi hagi beneficis tributaris injustificats que suposin la fallida de l´deure de contribuir a l´sosteniment de les despeses de l´Estat.

Ampliació de la llista de deutors de la Hisenda Pública

El projecte de Llei disminueix d´un milió a 600.000 euros, l´import la superació comporta la inclusió en l´esmentat llistat. L´objectiu és fomentar l´ingrés de deutes per part dels grans deutors amb la Hisenda Pública.

Així mateix, s´inclou expressament en la llista de deutors a la Hisenda Pública, al costat dels deutors principals, als responsables solidaris. Amb això es persegueix que les implicacions d´aparèixer en el llistat arribin en major mesura als veritables responsables dels deutes.

Lluita contra els paradisos fiscals

Una altra mesura inclosa en el projecte de llei és l´actualització i ampliació de l´concepte de paradís fiscal que passen a denominar-se jurisdiccions no cooperatives, terme utilitzat internacionalment.

El concepte de paradís fiscal s´amplia atenent a criteris d´equitat fiscal i transparència. Així, s´inclouran en la llista de paradisos, per exemple, els territoris que facilitin l´existència de societats extraterritorials per atreure beneficis sense activitat econòmica real, o aquells on hi hagi opacitat i falta de transparència, o territoris amb els quals no existeixi un efectiu intercanvi d´informació sobre el titular real dels béns o drets, o on hi hagi una baixa o nul·la tributació (fins ara només s´incloïa el concepte de nul·la tributació).

Així mateix, s´inclouran els règims fiscals preferencials que resultin perjudicials, establerts en territoris que faciliten el frau, per exemple, règims que donen un tracte de favor als no residents respecte als residents.

A més, s´habilitarà a Govern per actualitzar la llista de paradisos fiscals, que haurà de ser revisada periòdicament, amb un enfocament dinàmic.

Lluita contra el programari de doble ús

També s´estableix la prohibició de l´anomenat programari de doble ús, que consisteix en programes informàtics que permeten manipular la comptabilitat. L´objectiu és no permetre ni la producció ni la tinença de programes i sistemes informàtics que possibilitin la manipulació de dades comptables i de gestió.

Així, el projecte de Llei exigeix que els sistemes informàtics o electrònics que suporten processos comptables o de gestió empresarial s´ajustin a certs requisits que garanteixin la integritat, conservació, traçabilitat i inalterabilitat dels registres d´operacions.

Es contempla la possibilitat d´incloure especificacions tècniques via desenvolupament reglamentari, incloent sotmetre-ho a certificació i s´estableix un règim sancionador específic per la producció d´aquests programes o la seva tinença sense l´adequada certificació.

Control de moneda digital

Les noves circumstàncies existents en el món econòmic fan necessari ajustar la Llei 7/2012 que va introduir l´obligació d´informar sobre béns i drets situats a l´estranger. En l´actualitat, es fa necessari tenir un major control sobre les moneda digital i per això s´incorpora l´obligació d´informar sobre la tinença i operativa amb monedes virtuals, tant situades a Espanya com a l´estranger si afecta a contribuents espanyols.

D´aquesta manera, s´exigirà informació sobre saldos i titulars de les monedes en custòdia. A més, s´estableix l´obligació de subministrar informació sobre les operacions d´adquisició, transmissió, permuta, transferència, cobraments i pagaments, amb moneda digital.

També s´introdueix l´obligació d´informar en el model 720 de declaracions de béns i drets a l´exterior, sobre la tinença de monedes virtuals a l´estranger

Valor de referència (ITPAJD, IP i ISD)

Donada l´elevada litigiositat existent en la valoració dels béns i drets afectats per aquests impostos, es porta terme una reforma per donar seguretat jurídica a contribuents i administracions tributàries, d´acord amb la doctrina de l´Tribunal Suprem.

En nom de la seguretat jurídica, en el cas de béns immobles, el valor de referència de l´Cadastre es converteix en la base imposable dels tributs patrimonials, de forma objectiva.

Aquest valor de referència de cada immoble es basa en totes les compravendes d´immobles efectivament realitzades i formalitzades davant fedatari. Es calcula amb unes regles tècniques justes i transparents i es fixarà per Cadastre mitjançant un garantista procediment administratiu per al seu general coneixement.

Mesures antielusió fiscal

Aquest projecte de Llei també preveu la transposició de la Directiva europea antielusió fiscal, coneguda com ATAD, per la qual s´estableixen normes contra les pràctiques d´elusió fiscal, que incideixen directament en el mercat interior. La directiva incorpora diverses de les matèries tractades en els informes de l´OCDE de el Pla d´acció per a evitar l´erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis (Pla BEPS).

En aquest projecte de Llei aprovat avui, s´incorporen a la legislació espanyola, els àmbits de la directiva relatius a la Transparència Fiscal Internacional (TFI) i a la imposició de sortida o “Exit Tax”.

D´una banda, per reforçar la tributació a Espanya de rendes que es venien localitzant en territoris de baixa fiscalitat, i així evitar la seva deslocalització.

D´altra banda, es persegueix assegurar que les empreses que es traslladin a un altre país no deixin de tributar per bases imposables que legalment han de quedar gravades a Espanya.

Així, amb el “Exit Tax” es busca garantir que, quan una empresa traslladi els seus actius o la seva residència fiscal fora de l´Estat, aquest Estat greu el valor econòmic de qualsevol plusvàlua creada en el seu territori, tot i que la plusvàlua en qüestió encara no hagi realitzat en el moment de l´trasllat d´actius. D´aquesta manera, s´aconsegueix que tributin a Espanya les plusvàlues generades quan una societat trasllada la seva residència fiscal a l´estranger.

Compliment voluntari de les obligacions

D´altra banda, el Projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal, conté actuacions per alleugerir el volum de litigiositat amb els contribuents i fomentar el pagament voluntari. Es contemplen canvis en el règim de reduccions aplicables a les sancions tributàries i en el règim de recàrrecs per aconseguir una major simplificació i afavorir el pagament voluntari.

Així mateix, s´inclouen mesures per reforçar el control dels operadors de el joc, que hauran de col·laborar en la lluita contra el frau en aquesta activitat. S´habiliten mecanismes per lluitar contra la manipulació de les competicions esportives i combatre el frau que pot produir-se en les apostes esportives.

Règim Econòmic i Fiscal de el de canàries per reforçar la lluita contra el frau

A més, el Consell de Ministres ha acordat remetre a Parlament Canari la modificació de la Llei 20/1991, de 7 de juny, de modificació dels aspectes fiscals de l´Règim Econòmic Fiscal de Canàries, inclosa en el Projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal.

Es tracta de dues mesures relatives a l´impost general indirecte canari (IGIC). En primer lloc, s´incorporen les modificacions incloses en l´Impost sobre el Valor Afegit, en matèria de responsabilitat tributària en l´àmbit de les liquidacions duaneres.

D´altra banda, la normativa de l´impost general indirecte canari ha establert la gestió dels llibres registres de l´esmentat impost a través de la seu electrònica Agència Tributària Canària, mitjançant el subministrament dels registres de facturació. Per aquest motiu, es tipifica com a infracció tributària el retard o incompliment de tal obligació i s´estableix la sanció tributària corresponent.

Aquest Acord es remet a el Parlament canari, segons es contempla a l´Estatut d´Autonomia de Canàries, en el qual s´estableix que la modificació de l´Règim Econòmic i Fiscal de l´arxipèlag requereix informe previ de Parlament Canari.

Què són les operacions vinculades.

Les operacions vinculades són aquelles relacions mercantils que es desenvolupen per persones físiques o jurídiques amb algun tipus d´unió entre si i, en un intent per evitar el frau fiscal, cal declarar-les en el Model 232. Saps si estàs obligat?

Què és una operació vinculada?

Les operacions vinculades són aquelles que realitzen les entitats o persones físiques entre elles i tenen un contingut econòmic. Es consideren persones o entitats vinculades les següents:

– Una entitat i els seus socis o partícips.

– Una entitat i els seus consellers o administradors, excepte en el corresponent a la retribució per l´exercici de les seves funcions.

– Una entitat i els cònjuges o persones unides per relacions de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat o afinitat fins al tercer grau dels socis o partícips, consellers o administradors.

– Dues entitats que pertanyin a un grup.

– Una entitat i els consellers o administradors d´una altra entitat, quan ambdues entitats pertanyin a un grup.

– Una entitat i una altra entitat participada per la primera indirectament en, al menys, el 25 per cent de l´capital social o dels fons propis.

– Dues entitats en les quals els mateixos socis, partícips o els seus cònjuges, o persones unides per relacions de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat o afinitat fins al tercer grau, participin, directament o indirectament en, al menys, el 25 per cent de l´capital social o dels fons propis.

– Una entitat resident en territori espanyol i els seus establiments permanents a l´estranger.

Qui està obligat a presentar el model 232?

Estaran obligats a presentar el model 232 i emplenar la informació d´operacions amb persones o entitats vinculades als contribuents de l´impost sobre societats i de l´impost sobre la renda de no residents que actuïn mitjançant un establiment permanent, així com les entitats en règim d´atribució de rendes constituïdes a l´estranger amb presència en territori espanyol, que realitzin les següents operacions amb persones o entitats vinculades en els termes que preveu l´article 18.2 de la LIS:

– Operacions realitzades amb la mateixa persona o entitat vinculada sempre que l´import de la contraprestació del conjunt d´operacions en el període impositiu superi els 250.000 euros, d´acord amb el valor de mercat.

– Operacions específiques, sempre que l´import conjunt de cadascuna d´aquestes operacions en el període impositiu superi els 100.000 euros.

– Quan hi hagi operacions de el mateix tipus que al seu torn facin servir el mateix mètode de valoració, sempre que l´import del conjunt d´aquestes operacions en el període impositiu sigui superior a l´50% de la xifra de negocis de l´entitat.

– Si s´aplica la reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles, a l´haver obtingut rendes com a conseqüència de la cessió de determinats intangibles a persones o entitats vinculades.

– En aquells casos en què el contribuent realitzi operacions o tingui valors en països o territoris qualificats com a paradisos fiscals independentment del seu import.

Quan no és obligatori emplenar la informació d´operacions amb persones o entitats vinculades de el model 232?

No serà obligatori respecte de les següents operacions:

1. Les realitzades entre entitats que s´integrin en un mateix grup de consolidació fiscal, sense perjudici del que preveu l´article 65.2 de la LIS.

2. Les realitzades amb els seus membres o amb altres entitats integrants de el mateix grup de consolidació fiscal per les agrupacions d´interès econòmic, les unions temporals d´empreses i les societats de desenvolupament industrial regional. Tanmateix, sí que hauran de presentar el model 232 en el cas d´unions temporals d´empreses, o fórmules de col·laboració anàlogues a les unions temporals, que s´acullin a el règim que estableix l´article 22 de la LIS.

Quin és el termini de presentació de el model 232?

El model 232 s´ha de presentar durant el mes 11 després de la conclusió de el període impositiu. És a dir, per a aquelles empreses el tancament d´exercici fiscal sigui 31 de desembre, el termini de presentació de el model 232 és de l´1 a l´30 de novembre de cada any.

La presentació ha de realitzés en format electrònic a través de la seu electrònica de l´Agència Tributària, i ha de contenir informació sobre:

– Operacions amb persones o entitats vinculades.

– Operacions amb persones o entitats vinculades en cas d´aplicació de la reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles (Patent Box).

– Operacions i situacions relacionades amb països o territoris considerats paradisos fiscals.

Com es presenta el model 232?

Obligatòriament s´ha de presentar per via electrònica, bé a través de la Seu electrònica de l´Agència Estatal d´Administració Tributària, o bé des de la pàgina de l´Agència Tributària. Aquesta presentació pot ser realitzada per:

– Els contribuents de l´impost o, si s´escau, els seus representants legals.

– Els representants voluntaris dels obligats tributaris amb poders o facultats per presentar electrònicament en nom dels mateixos declaracions i autoliquidacions davant l´Agència Tributària o representar-los davant aquesta.

– Les persones o entitats que tinguin la condició de col·laboradors socials en l´aplicació dels tributs.

Pot comprovar l´Agència Tributària les valoracions de les operacions vinculades declarades?

L´Administració tributària pot comprovar que les operacions declarades entre persones o entitats vinculades s´han valorat pel seu valor normal de mercat i efectuarà, si escau, les correccions valoratives que procedeixin respecte de les operacions subjectes a aquest impost, a l´IRPF oa l´impost sobre la renda de no residents que no hagin estat valorades pel seu valor normal de mercat, amb la documentació aportada pel subjecte passiu i les dades i informació de què disposi.

Noves mesures en l´àmbit d´ocupació i Seguretat Social.

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei de mesures urgents que prorroga la vigència d´algunes de les normes ja adoptades per pal·liar l´impacte econòmic causat pel COVID-19 i estableix altres noves per a diferents sectors.

Pròrroga de les mesures de flexibilització de l´ocupació agrària

El Reial Decret – Llei 13/2020, de 7 d´abril, pel qual s´adopten determinades mesures urgents en matèria d´ocupació agrària, permetia la contractació d´aturats, immigrants i joves estrangers per al sector agrari amb el ferm objectiu de posar fi a l´escassa mà d´obra i treballadors al camp, com a conseqüència de la crisi de l´Coronavirus i evitar així el desproveïment d´aliments.

Així mateix, els salaris percebuts per aquests treballs podrien ser compatibles amb prestacions per desocupació o per cessament d´activitat.

La vigència d´aquesta mesura era fins al 30 de juny de 2020 i amb el Reial Decret – Llei 19/2020 es prorroga aquesta mesura fins al 30 de setembre de 2020.

Per a això, les empreses i empresaris han de comunicar als serveis públics d´ocupació autonòmics, en el termini dels deu dies hàbils següents a la seva concertació, les contractacions la vigència del qual s´acordi prorrogar, indicant la nova data de finalització.

Baixa per contingència professional per a treballadors que presten serveis sanitaris i s´hagin contagis per COVID19

S´inclou dins de la baixa per contingència professional als treballadors que presten serveis en centres sanitaris o soci – sanitaris i que s´hagin contagiat per COVID-19. Fins al moment no era així, només s´estava considerant aquest motiu per a la resta de treballadors.

Això afectarà els contagis produïts fins a un mes després de la fi de l´Estat d´Alarma, havent d´aportar el corresponent comunicat d´accident de treball i en el cas de defunció, si aquest s´ha produït fins a cinc dies després de l´contagi, es considerarà accident de treball .

Novetats en matèria de presentació de l´Impost sobre Societats

El Reial Decret – Llei estableix una sèrie de modificacions i novetats en matèria de presentació de l´Impost sobre Societats per als contribuents que s´ajustin per a la formulació i aprovació dels comptes anuals de l´exercici al que disposen els articles 40 i 41del Reial Decret – Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l´impacte econòmic i social de l´COVID-19.

El termini de presentació per als contribuents que formulin i aprovin comptes anuals atenent l´article 40 i 41 de Reial Decret – Llei 8/2020 es manté fins al 25 de juliol de 2020. No obstant això, si a la finalització d´aquest últim termini, les comptes anuals no haguessin estat aprovades per l´òrgan corresponent, la declaració es realitzarà amb els comptes anuals disponibles.

En el cas que l´autoliquidació de l´Impost que hagi de resultar d´acord amb els comptes anuals aprovats per l´òrgan corresponent sigui diferent de la presentada d´acord amb el que disposa l´apartat anterior, els contribuents han de presentar una nova autoliquidació amb termini fins al 30 de novembre de 2020.

Aquesta nova autoliquidació tindrà la consideració de complementari, si d´ella resultés una quantitat a ingressar superior o una quantitat per retornar inferior a la derivada de l´autoliquidació anterior efectuada. La quantitat a ingressar resultant meritarà interessos de demora.

En la resta de casos, la nova autoliquidació produirà efectes des de la seva presentació, sense que sigui aplicable el que disposa l´apartat 3 de l´article 120 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i en els articles 126 i següents de l´Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d´aplicació dels tributs, aprovat pel Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol, ni es limitin les facultats de l´Administració per verificar o comprovar la primera i la nova autoliquidació.

En el cas de devolució de quantitats, s´aplicarà l´article 127 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l´Impost sobre Societats. A aquests efectes el termini dels 6 mesos es comptarà a partir de la finalització de l´termini establert a l´apartat anterior per a la presentació de la nova autoliquidació. Quan de la rectificació, en resulti una quantitat a retornar com a conseqüència d´un ingrés efectiu en l´autoliquidació anterior, es meriten interessos de demora sobre aquesta quantitat des del dia següent a la finalització de l´termini voluntari de declaració fins a la data en què s´ordeni el pagament de la devolució.

Les autoliquidacions presentades pels obligats tributaris podran ser objecte de verificació i comprovació per l´Administració, que practicarà, si escau, la liquidació que sigui procedent. En particular, no es derivarà cap efecte preclusiu de les rectificacions.

Pròrroga l´ajornament de deutes tributaris per a pimes i treballadors autònoms

El Reial Decret – Llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s´adopten mesures urgents per a respondre a l´impacte econòmic de l´COVID-19, va establir un ajornament de deutes tributaris per a pimes i treballadors autònoms sempre que aquestes no superessin els 30.000 euros . Aquest ajornament era de 6 mesos, els tres primers mesos no portaven amb si interessos de demora.

El Govern, amb el Reial Decret 19/2020 ha ampliat en 30 dies més l´ajornament amb 30 dies més sense generar interessos de demora. D´aquesta manera, es podrà sol·licitar un ajornament de fins a 7 mesos amb 4 mesos sense interessos de demora.

Renda 2019: Què he de tenir en compte abans de presentar la meva declaració?

Presta atenció a aquest article en el qual et vam explicar les raons per que convé consultar amb un assessor fiscal abans de presentar la declaració de la Renda.

• És possible que determinada informació passi desapercebuda per a qui no té gaires coneixements fiscals.

• Contractar un assessor fiscal pot ser una bona inversió que millori la nostra declaració i la planificació fiscal dels següents exercicis.

L´emplenament de la declaració de la Renda pot ser una tasca molt senzilla o extremadament complexa. Pel que té escassos coneixements fiscals pot ser tan fàcil com accedir al web d´Hisenda, veure que l´import surt a retornar i abalançar-se sobre el botó de presentar declaració. No obstant això, aquesta pressa i falta de comprovació pot sortir cara, ja que poden no estar-se incloent deduccions o pot tenir errors, cosa que també pot sortir car a contribuent.

Hi ha determinats supòsits relacionats amb la declaració de la renda que convé revisar i, també, consultar amb un assessor fiscal, abans de presentar-la, ja que hi ha certes dades que no són tinguts en compte a l´confeccionar-la.

Canvis de domicili i en la teva situació personal i familiar

Encara que Hisenda ho sap gairebé tot de nosaltres, pot ser que l´esborrany no consideri determinades dades:

• Si hi ha un nou membre a la família
• Algú dependent o amb cert grau de minusvalidesa
• Si s´ha canviat de domicili …

Realització d´una activitat econòmica

En el cas que es realitzi una activitat econòmica, ja sigui en estimació directa, simplificada o en mòduls, l´esborrany no recull els rendiments obtinguts en la mateixa, ni té en compte les despeses deduïbles ni les amortitzacions que puguin ser deduïbles en l´activitat .

Venda d´actius financers i immobles

Les dades fiscals només reflecteixen el preu de venda, però no el benefici o pèrdua obtingut, que es calcula com la diferència entre el preu de venda i el d´adquisició.

A més, no es tenen en compte els coeficients d´actualització dels valors, així com, en el cas de l´habitatge habitual, l´exempció de l´benefici obtingut per reinversió

No es tenen en compte totes les reduccions

Els rendiments íntegres es computen en la seva totalitat, excepte que els sigui aplicable alguna de les reduccions existents.

No es tenen en compte totes les deduccions

La pròpia declaració ja t´avisa que es revisin les deduccions autonòmiques.

Anualitats per aliments satisfetes als fills i pensions compensatòries a el cònjuge

Aquest tipus d´ingressos no es reflecteixen, de manera que en cas de percebre han de ser declarats.

Arrendaments d´habitatges de vacances i rendes immobiliàries imputades

Hisenda està focalitzant aquest tipus d´activitats per a detectar ingressos no declarats. L´Agència Tributària només tenen en compte els ingressos per lloguers que estan sotmesos a retenció i sempre que l´inquilí hagi ingressat la mateixa, de manera que el contribuent ha de declarar els ingressos obtinguts pel lloguer d´un habitatge de vacances, així com deduir les despeses necessàries per realitzar l´activitat.

D´altra banda, un habitatge buit generarà rendes immobiliàries imputades, a l´igual que un habitatge que no es llogui tot l´any i es trobi part d´aquest a disposició dels seus titulars. També els garatges i altres tipus d´immobles generen aquest tipus de rendes.

Elecció de la forma de tributació

La declaració no sempre calcula la millor opció de tributació per al subjecte passiu, sent en molts casos més avantatjosa la tributació conjunta que la individual.

Quotes a sindicats, col·legis professionals o despeses en defensa jurídica abonats pel contribuent

Les despeses de defensa jurídica per acomiadament de treballador no apareixeran en la declaració.

Encara que hàgim presentat la declaració de la renda, encara som a temps de consultar amb el nostre assessor fiscal. Si aquest detecta que hem de fer alguna modificació.

Nou permís retribuït recuperable: Serveis essencials.

Al diumenge, 29 de març de 2020, es va publicar a les 23:30 hores, aproximadament, el Reial decret llei de 10/2020 pel qual es regula un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte aliè que no prestin serveis essencials .

Què suposa el permís retribuït recuperable?

Cal destacar que el permís retribuït i recuperable és una “mesura excepcional” aprovada pel Govern aquest diumenge dia 29 de març per fer front a l´emergència sanitària per la pandèmia de l´coronavirus COVID-19.

Aquest permís, que és obligatori entre el 30 de març i el 9 d´abril de 2020 ambdós inclosos, comporta que els treballadors hauran no anar a treballar i conserven el dret a la retribució que els hagués correspost d´estar prestant serveis amb caràcter ordinari, incloent salari base i complements salarials.

En contrapartida, els treballadors hauran de recuperar de les hores de treball no prestades durant el permís retribuït.

Moratòria: No obstant això, en aquells casos en què resulti impossible interrompre de manera immediata l´activitat, els treballadors podran prestar serveis el dilluns 30 de març de 2020 amb l´únic propòsit de dur a terme les tasques imprescindibles per poder fer efectiu el permís retribuït recuperable sense perjudicar de manera irremeiable o desproporcionada la represa de l´activitat empresarial. Així, els transportistes que es trobin realitzant un servei no essencial, iniciaran el permís retribuït recuperable un cop finalitzat el servei en curs, incloent com a part de el servei, si és el cas, l´operació de retorn corresponent.

Qüestions a tenir en compte

· La recuperació de les hores de treball es podrà fer efectiva des del dia següent a la finalització de l´estat d´alarma fins al 31 de desembre de 2020. Aquesta recuperació ha de negociar-se en un període de consultes obert a l´efecte entre l´empresa i la representació legal de les persones treballadores, que tindrà una durada màxima de 7 dies.

· La norma preveu els mecanismes de designació dels representants dels treballadors i de el període de consultes. Durant el període de consultes, les parts han de negociar de bona fe, amb vista a la consecució d´un acord.

Si l´empresa no té representació legal dels treballadors, la comissió representativa d´aquests per a la negociació el període de consultes estarà integrada pels sindicats més representatius i representatius de el sector a què pertanyi l´empresa i amb legitimació per formar part de la comissió negociadora de l´ conveni col·lectiu d´aplicació. La comissió estarà conformada per una persona per cada un dels sindicats que compleixin aquests requisits, prenent-se les decisions per les majories representatives corresponents.

En cas de no conformar-se aquesta representació, la comissió estarà integrada per tres treballadors de la pròpia empresa, elegits d´acord amb el que recull l´article 41.4 de l´Estatut dels Treballadors.

En tot cas, la comissió representativa ha d´estar constituïda en un termini improrrogable de 5 dies.

· L´acord que s´arribi pot regular la recuperació de totes o de part de les hores de treball, el preavís mínim amb què la persona treballadora ha de conèixer el dia i l´hora de la prestació de treball resultant, així com el període de referència per la recuperació de el temps de treball no desenvolupat.

De no aconseguir acord durant aquest període de consultes, l´empresa notificarà a les persones treballadores ia la comissió representativa, en el termini de 7 dies des de la finalització d´aquell, la decisió sobre la recuperació de les hores de treball no prestades durant l´aplicació de l´ present permís.

La recuperació de les hores no podrà suposar l´incompliment dels períodes mínims de descans diari i setmanal, l´establiment d´un termini de preavís inferior a l´recollit en l´article 34.2 de l´Estatut dels Treballadors, ni la superació de la jornada màxima anual i hauran ser respectats els drets de conciliació de la vida personal, laboral i familiar.

Les empreses que hagin d´aplicar el permís retribuït recuperable podran, en cas de ser necessari, establir el nombre mínim de plantilla o els torns de treball estrictament imprescindibles per tal de mantenir l´activitat indispensable. Aquesta activitat i aquest mínim de plantilla o torns tindrà com a referència la mantinguda en un cap de setmana ordinari o en festius.

Sobre pot acollir-se a l´permís retribuït recuperable?

Tots els treballadors per compte d´altri que prestin serveis en empreses o entitats de el sector públic o privat i l´activitat no hagi estat paralitzada com a conseqüència de la declaració d´estat d´alarma, quedant exceptuats els següents:

1.
Els treballadors que prestin serveis en els sectors qualificats com a essencials.

2.
Els treballadors que prestin serveis en les divisions o en les línies de producció l´activitat es correspongui amb els sectors qualificats com a essencials.

3.
Els treballadors contractats per (i) aquelles empreses que hagin sol·licitat o estiguin aplicant un expedient de regulació temporal d´ocupació de suspensió i (ii) aquelles a les quals els sigui autoritzat un expedient de regulació temporal d´ocupació (ERTO) de suspensió durant la vigència de l´permís retribuït recuperable.

4.
Els treballadors que es troben de baixa per incapacitat temporal o el contracte estigui suspès per altres causes legalment previstes.

5.
Les persones treballadores que puguin seguir exercint la seva activitat amb normalitat mitjançant teletreball o qualsevol de les modalitats no presencials de prestació de serveis.

Quines activitats són essencials? A quines persones treballadores no els resulta aplicable el permís retribuït recuperable?

A continuació es reprodueix l´annex a la norma, amb la relació de persones treballadores a les quals no és aplicable el permís retribuït recuperable.

No serà objecte d´aplicació el permís retribuït regulat en el present Reial decret llei a les següents persones treballadores per compte d´altri:

Els que realitzin les activitats que hagin de continuar desenvolupant-després de la declaració de l´estat d´alarma:

1. Les activitats comercials minoristes d´alimentació, begudes, productes i béns de primera necessitat, establiments farmacèutics, sanitaris, centres o clíniques veterinàries, òptiques i productes ortopèdics, productes higiènics, premsa i papereria, combustible per a l´automoció, estancs, equips tecnològics i de telecomunicacions, aliments per a animals de companyia, comerç per internet, telefònic o correspondència, tintoreries, bugaderies i l´exercici professional de l´activitat de perruqueria a domicili.
2. Els serveis de lliurament a domicili en activitats de restauració.
3. Les de transport de mercaderies a fi de garantir l´abastament i el lliurament de productes adquirits en el comerç per internet, telefònic o correspondència.
4. El trànsit duaner en els punts d´entrada o punts d´inspecció fronterera ubicats en ports o aeroports
4. El trànsit duaner en els punts d´entrada o punts d´inspecció fronterera ubicats en ports o aeroports
5. Les de subministrament d´energia elèctrica, de productes derivats de l´petroli, així com de gas natural
6. Els operadors crítics de serveis i infraestructures crítiques i les d´empreses i proveïdors de són essencials per assegurar l´abastament de la població i els propis serveis essencials.

2. Els que treballen en les activitats que participen en la cadena de proveïment de l´mercat i en el funcionament dels serveis dels centres de producció de béns i serveis de primera necessitat, incloent aliments, begudes, alimentació animal, productes higiènics, medicaments, productes sanitaris o qualsevol producte necessari per a la protecció de la salut, permetent la distribució dels mateixos des de l´origen fins a la destinació final.

3.
Les que presten serveis en les activitats d´hostaleria i restauració que presten serveis de lliurament a domicili.

4.
Les que presten serveis en la cadena de producció i distribució de béns, serveis, tecnologia sanitària, material mèdic, equips de protecció, equipament sanitari i hospitalari i qualssevol altres materials necessaris per a la prestació de serveis sanitaris.

5. Aquelles imprescindibles per al manteniment de les activitats productives de la indústria manufacturera que ofereixen els subministraments, equips i materials necessaris per al correcte desenvolupament de les activitats essencials recollides en aquest annex.

6. Les que realitzen els serveis de transport, tant de persones com de mercaderies, que es continuïn desenvolupant des de la declaració de l´estat d´alarma, així com d´aquelles que hagin assegurar el manteniment dels mitjans emprats per a això.

7. Les que presten serveis en Institucions Penitenciàries, de protecció civil, salvament marítim, salvament i prevenció i extinció d´incendis, seguretat de les mines, i de trànsit i seguretat viària. Així mateix, les que treballen en les empreses de seguretat privada que presten serveis de transport de seguretat, de resposta davant alarmes, de ronda o vigilància discontínua, i aquells que sigui necessari utilitzar per a l´exercici de serveis de seguretat en garantia dels serveis essencials i l´abastament a la població.

8. Les indispensables que donen suport al manteniment de l´material i equips de les forces armades.

9. Les dels centres, serveis i establiments sanitaris, així com a les persones que (i) atenguin majors, menors, persones dependents o persones amb discapacitat, i les persones que treballen en empreses, centres de R + D + I i biotecnològics vinculats a l´COVID-19, (ii) els estabularis a ells associats, (iii) el manteniment dels serveis mínims de les instal·lacions a ells associats i les empreses subministradores de productes necessaris per a aquesta investigació, i (iv) les persones que treballen en serveis funeraris i altres activitats connexes.

10.
Les dels centres, serveis i establiments d´atenció sanitària a animals.

11.
Les que presten serveis en punts de venda de premsa i en mitjans de comunicació o agències de notícies de titularitat pública i privada, així com en la seva impressió o distribució.

12. Les d´empreses de serveis financers, inclosos els bancaris, d´assegurances i d´inversió, per a la prestació dels serveis que siguin indispensables, i les activitats pròpies de les infraestructures de pagaments i dels mercats financers.

13.
Les d´empreses de telecomunicacions i audiovisuals i de serveis informàtics essencials, així com aquelles xarxes i instal·lacions que els suporten i els sectors o subsectors necessaris per al seu correcte funcionament, especialment aquells que resultin imprescindibles per a l´adequada prestació dels serveis públics, així com el funcionament de la feina no presencial dels empleats públics.

14.
Les que presten serveis relacionats amb la protecció i atenció de víctimes de violència de gènere.

15.
Les que treballen com a advocats, procuradors, graduats socials, traductors, intèrprets i psicòlegs i que assisteixin a les actuacions processals no suspeses pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març

16. Les que presten serveis en despatxos i assessories legals, gestories administratives i de graduats socials, i serveis aliens i propis de prevenció de riscos laborals, en qüestions urgents.

17.
Les que presten serveis a les notaries i registres per al compliment dels serveis essencials fixats per la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública.

18.
Les que prestin serveis de neteja, manteniment, reparació d´avaries urgents i vigilància, així com que prestin serveis en matèria de recollida, gestió i tractament de residus perillosos, així com de residus sòlids urbans, perillosos i no perillosos, recollida i tractament d´aigües residuals, activitats de descontaminació i altres serveis de gestió de residus i transport i retirada de subproductes o en qualsevol de les entitats pertanyents a l´Sector Públic.

19.
Les que treballin en els Centres d´Acollida a Refugiats i en els Centres d´Estada Temporal d´Immigrants i a les entitats públiques de gestió privada.

20. Les que treballen en activitats de proveïment, depuració, conducció, potabilització i sanejament d´aigua.

21. Les que siguin indispensables per a la provisió de serveis meteorològics de predicció i observació i els processos associats de manteniment, vigilància i control de processos operatius.

22.
Les de l´operador designat per l´Estat per a prestar el servei postal universal, amb la finalitat de prestar els serveis de recollida, admissió, transport, classificació, distribució i lliurament només als efectes de garantir l´esmentat servei postal universal.

23.
Les que presten serveis en aquells sectors o subsectors que participen en la importació i subministrament de material sanitari, com les empreses de logística, transport, emmagatzematge, trànsit duaner (transitaris) i, en general, totes aquelles que participen en els corredors sanitaris.

24.
Les que treballen en la distribució i lliurament de productes adquirits en el comerç per internet, telefònic o correspondència.

25.
Qualssevol altres que prestin serveis que hagin estat considerats essencials.

Si la teva activitat és essencial o és la mínima indispensable, els treballadors han de portar un certificat quan es desplacin al seu centre de treball.

Ajudes i Bonificacions per contractar majors de 50 anys.

Dos dels requisits que més solen repetir-se en les ofertes d´ocupació són l´edat del candidat i els seus anys d´experiència en el sector o en un lloc similar a l´ofertat. La franja que més es demanda és la que va dels 26 als 35 anys. Passada aquesta edat, les possibilitats d´aconseguir una feina baixen a mesura que els candidats sumen més anys.

Els treballadors majors de 50 anys aporten a les empreses una mica del que els més joves no tenen: experiència a tots els nivells. Molts d´ells han estat exercint una mateixa activitat durant una vintena d´anys, el que els ha fet adquirir una sèrie de coneixements molt valuosos per a les empreses, sobretot per a les creades per joves emprenedors.

La seva llarga trajectòria, la seva experiència i la seva maduresa els fan tenir les coses molt clares, de manera que si s´involucren en un projecte ho fan fins al fons. Tots aquests anys de treball dedicats a una determinada professió es tradueixen en una agenda de contactes molt àmplia. Conèixer a molta gent del sector pot ser de gran utilitat a l´hora arribar a clients d´una forma més ràpida.

A més, la contractació, a partir de determinada edat, està bonificada. Per tant, si ets un autònom que contracta per primera vegada o una petita o mitjana empresa això és un gran avantatge per no desajustar el teu pressupost anual.

Contractació indefinida

Si contractes de manera indefinida i a temps complet a desocupats majors de 52 anys beneficiaris del subsidi d´atur (article 274 del Reial Decret Legislatiu 8/2015) se´t s´aplicarà la bonificació corresponent a cada col·lectiu.

Una altra possibilitat és contractar de manera indefinida o mantenir el contracte a treballadors majors de 65 anys amb 38 anys i 6 mesos de cotització, o amb més de 67 anys i 37 anys de cotització. Suposa per a tu una reducció de la quota empresarial per contingències comunes, excepte la incapacitat temporal, del 100%.

Contractació amb discapacitat

1. Si fas un contracte indefinit o converteixes un contracte temporal de foment de l´ocupació, en pràctiques i per a la formació o d´aprenentatge en empreses ordinàries:

– A un major de 45 anys amb discapacitat reconeguda igual o superior al 33% tindràs una bonificació anual de 5.700 € durant tota la vigència del contracte.

– A un major de 45 anys amb discapacitat severa tindràs una bonificació anual de 6.300 € durant tota la vigència del contracte.

2. Si fas un contracte temporal de foment de l´ocupació a un major de 45 anys:

– Amb discapacitat reconeguda igual o superior al 33% tindràs una bonificació anual (fins a la fi del contracte) de 4.100 € en cas de contractar un home i de 4.700 € si és una dona.

– Amb discapacitat severa tindràs una bonificació anual (fins a la fi del contracte) de 4.700 € en cas de contractar un home i de 5.300 € si és una dona.